Els racons del meu jardí

Troços antics i mes proxims.                                                                                                                                          Recons humits

Totems emergents .

Fret i vent

Buscan un mou punt de vista

Per veure les coses de un’altre forma ,busco un nou punt de vista,uns ulls que en faguin veure els arbres del meu jardí mes essencials,

El trencadís catalá

Un exemple del trencadís catalá sobre el pa del Alcalde .que també es podria dir la geografia del pa amb tomàtec. El pa es , des de sempre un element basic en l’alimentació.En les cases el feien un dia a la setmana i perque fos bò ,als cuatre dies ja era dur i per estovar-lo s’untava amb diferents productes.Melmelada,Vi amb sucre , Llet,Mantega ,Oli, i ytambé tomátec madur . el pa amb tomátec.

Ara el pa es cada dia al fort, calent i groxen, per poques hores ,aviat es insipit mòrbid, flonjo,i per ser untan com avanç hi ha que torrar-lo.D’aquí les torrades amb pa amb tomátec.El pa ha sigut sempre un tema simbolic(l’últim sopar ) i per tan pictoric .El tomátec no, en tot cas s’ha fet servir per expressar publicament desacors llençan-los capa l’objecta del desacort.La cuina catalna moderna ,recopera el pa amb tomátec, fen galetes o inclos truites fercides de pa en tomátec

Dalí es un enamorat del pa de pagès, i es diu que es va fer  acondicionar una habitació amb pa , taula ,cadires lampares etc.

Les llàgrimes de la CRISIS

o la pluja de caganers

La figura central de la porta del infern de Rodin,es “le Penseur” la tragèdia entre l’home i els seus Deus, entre l’home i el seu destí. Imatge del home meditant davant del seu futur, tot es tensió,però heu vis que si mous la seva inclinació, lleugerament ,es un pensador caganer un de tans caganers catalans abundans en èpoques fredes i festives.Indignat ,pensant o apretant imagino la multitut atrapats dins de les llagrimes complexes que provoca la CRISIS

CAIXALUNYA-FLAG

CAIXALUNYA-FLAG o una nova senyera per el FINAL DE LA CRISIS , recollir les deixalles de la desesperança de molta gent,les uniformem amb el col.lor blau, fem un trencadis soportat per l’estrella del Mirò ja com una  fulla de tantes de  molts àbres  catalàns  caiguts  i mantenim les barres ,sanguinyolentes per el  sufriment, però tambè les dos monedes de la caixa

El Pop Art Català

Hem de inventar el nou “Pop Art “Català no el de barratina i sardana,si no el que Gaudì i sobretot Mirò ja van inicia.El primer ,com exemple entre molts, el TRENCADIS,mosaic de peçes cotidianes reciclades.El segon , nomes els titols de molts dels seus quadres ja sonPopArt català:  LA MASIA ,PAGES CATALÀ AL CLAR DE LLUNA,EL SONRIURE D’ALES FLAMAJADES, CAP DE PAGES CATALÀ,i molts mes.I una estrella per nova CAIXA de estalvis CATALANA ja en tenia moltes de fetes (ETOILE EN DES SEXES D’ESCARGOT)……….

ENCARA NO ENS HEM PERDUT

Quadro de la Marta i el Jordi esposat a la col.lectiva de la associaciò Sant Lluc de Mataró

No us heu trobat mai ,deixar el camí ,mentre passeje-ho per el bosc ,com els del Montnegre, alzinars ombrivol i sotabosc molt espès i ple de tranyines. Cada vagada mes endintre pendent avall agafats de les branques resistents del arbost, fin que per uns instans,us sentiu desorientats i perduts, envoltats per una espessa atmosfera vegetal quasi uniforme ; distingir-ho el contrallum del cel i en prou feines,l’horitzó trencat per la multitud de branques i arbres. Son moments d’angoixa com, a vegades ,a la vida cotidiana, que duren pocs segons perque es nomes un instan que no recordes el camí.De seguida saps on ets i segueixes endevant saps que encara no ens hem s perdut.Hi ha ,per tant, esperança: la llum, el blau del cel, el negra del desconegut, el vert proxim de l’esperança. Aixo tambè et pot passar en una estaciò de metro ,plena de gent,en que per un instant no saps on vas ni de on vents.

Aquesta reflexió es posterior a un comentari sobre aquesta pintura, “Fa por”. poder es la por de que aquet instant de desorientaciò i angoixa sigui permanent.

Es una tècnica que sembla espont`nia i rapida ,pero es una espontaneitat meditada lentament durant molt de tems ,es un quadro fet en 10 mesos ,a l’aire lliure , suma de petis gestos, amb l’intervenciò del clima, el vent ,la pluja i les gelades i sempre amb la volontat de no deixar la traça del que el fa, com si les formes i colors sortissin espontanis a partir de una acciò del atzar 

Els arbres del meu jardì

Perque els braços estesos?

Goya pinta els instans previs a la mort, els últims segons de vida, amb els braços estesos, com una creu?o es per omplir per ultima vegada els pulmons d´aire per uns segons mes l´agonia,o es una salutacio com dien que no amagas res , igual que  els politics quant celebren que han guanyat unes eleccions.

A punt d´entrar a léternitat, com un inmovil tros d´abre al mig del bosc

Una mil.lesima de segon

Rober capa ,capta un instan ,una mil.lesima de segon de la realitat de la vida en moviment ,capa la mort.Aquesta mil.lesima queda per sempre.El tros de la realita plasmat es lluminos, caloros, enlleornat de col.lors vius del final d´estiu.A nosaltres ens queda ,d´aquesta mil.lesima ,la griso del tems passat.