ENCARA NO ENS HEM PERDUT

Quadro de la Marta i el Jordi esposat a la col.lectiva de la associaciò Sant Lluc de Mataró

No us heu trobat mai ,deixar el camí ,mentre passeje-ho per el bosc ,com els del Montnegre, alzinars ombrivol i sotabosc molt espès i ple de tranyines. Cada vagada mes endintre pendent avall agafats de les branques resistents del arbost, fin que per uns instans,us sentiu desorientats i perduts, envoltats per una espessa atmosfera vegetal quasi uniforme ; distingir-ho el contrallum del cel i en prou feines,l’horitzó trencat per la multitud de branques i arbres. Son moments d’angoixa com, a vegades ,a la vida cotidiana, que duren pocs segons perque es nomes un instan que no recordes el camí.De seguida saps on ets i segueixes endevant saps que encara no ens hem s perdut.Hi ha ,per tant, esperança: la llum, el blau del cel, el negra del desconegut, el vert proxim de l’esperança. Aixo tambè et pot passar en una estaciò de metro ,plena de gent,en que per un instant no saps on vas ni de on vents.

Aquesta reflexió es posterior a un comentari sobre aquesta pintura, “Fa por”. poder es la por de que aquet instant de desorientaciò i angoixa sigui permanent.

Es una tècnica que sembla espont`nia i rapida ,pero es una espontaneitat meditada lentament durant molt de tems ,es un quadro fet en 10 mesos ,a l’aire lliure , suma de petis gestos, amb l’intervenciò del clima, el vent ,la pluja i les gelades i sempre amb la volontat de no deixar la traça del que el fa, com si les formes i colors sortissin espontanis a partir de una acciò del atzar 

Advertisement