Algo passa amb Van Gogh

He estat en el seu  museu a Amsterdam, he vist coses que no imaginava o sabia: PRIMER, no hi ha praticament res fins quasi els trenta anys , va començar tard i les primeres pintures son fosques i potser poc originals, devia estar fatal al seu pais , millora mentre va vivint cada vegada més al sud, la seva pintura agafa més llum i color. SEGON , copia molt , dels japonesos, del Millet com molts pintors, i sobretot d’ell mateix. Els millors quadres, les flors, girasols atmetllers florits (japonès), els paisatges dels camps, pagesos dormint, blat etc… (Millet). TERCER  sorprent que es copiés tan exactament ell mateix, el quadre “el dormitori” està també al moseu d’Órsay a Paris i són idèntics? no són dos pintures del mateix sinó una pintura d’una altre pintura(una autofalsificacio) QUART la seva vida de pintor dura set anys i la seva pintura actualment està segurament sobrevalorada comercialment.

1885

Utagawa Hiroshige 1857

Van Gogh 1887

pintures i arbres

pintures i arbres

Plantats: la dona-arbre

El Cesar envia una foto de una dona-arbre de la revista QUO del maig 2009 com a portada de un article:”los ecologistas modernos creen que el hombre ha de gastar lo mismo que las plantas y los animales; lo necesario”Mes aviat gasten el que poden segons el que hi ha ,molta pluja ,moltes fulles ,sequera poques fulles,etc.Jo vaig comença amb el tema dels arbres,a partir del conte que vaig escriure per el vuité aniversari de la julia el 2002

lárbre del conta de la julia

,on identificaba el pas del tems amb la immobilitat de les plantes: la visio per sempre del mateix paisatge, la immobilitat del punt de vista no nomes visual tambe vital a partir de una certa edat. Es per aixo que ting una  visio algo  dramatica dels arbres i del bosc que identifico amb el pas del tems , amb el sumar anys i que  tot seguexi igual. Les formes dels arbres (i les nostres) son, amb el tems ,mes assimetriques  i dramaticas. Aquesta visio contrasta amb la imatge que aporta el Cesar.

I mes má esquerra

Fases de la má esquerra

quadres que inspirent altres quadres

En la pintura ,sempre ha estat important ,per part dels artistes , l´ansia de refer quadres  de pintors  anteriors de valor reconegut, per fer-se’ls seus, per manjar-se’ls. Això ho feia molt Picasso i ho va fer amb aquest quadre de goya “Los fusilamientos en la montaña del principe Pio” el tres de maig de 1808. A mi  aquest quadre em recorda un bosc, imatge tenebrosa i contrast de llum, l´horitzó, la horizontalitat dels fusells i del que s´intueix surt  d’ells, l´home en creu a punt de ser mort, els arbres inmòvils en forma de creu ferits per l´horitzó.

Les orelles

Sempre he pensat pintar orelles. Ho he fet en dues ocasions.  La primera: un quadre que té el X. Montsalvatge que representa el violí del pare (X.M. pare) en un fons de dobles orelles.  El Xavier em va deixar durant una temporada (83, 84??) el violí de nen que havia servit de pràctica escolar pel seu pare i vaig fer aquesta pintura  que més tard els hi vaig regalar. La flauta és una còpia exacta d’una que encara tinc que em vaig fer quan tenia 15 anys. La música i les orelles enmarcades per un violí.

La segona és un retrat de la Júlia a la platja l’any 95.

La meva má esquerra

He començat 1.50×1,50,tela tipus goya?,els primers resultats

Ordenant dibuixos

He trobat aquets, fets en l´epoca del projecte dels accesos al centre de Girona per la Devesa en el 1995.Eran propostes escultoriques mai ensenyades , per els centres dels giratoris amb temas tipus astro-nomic. Al final no va cadar res construit-minimalisme-.Ara pero en un d´ells ,hi ha una escultura” menor “del Jaume Plensa.veura http://www.ajuntament.gi/sgdap/artalcarrer/obra_fitxa.php?id=143